L’any que acabem de deixar enrere, donada la situació ben coneguda per tots, el claustre de l’Escola Concepcionistes Barcelona va considerar, ja des de l’inici de l’estiu que és quan va néixer l’Equip Emocional amb diversos mestres i professors d’arreu les escoles concepcionistes, que durant el curs 2020-2021 seria necessari treballar les emocions amb els infants del col·legi, així com les pròpies com a docents i companys. L’acompanyament “virtual” del confinament havia de tenir continuïtat, era necessari i vital.

Les emocions formen part de la vida de totes persones i, per tal de fomentar una bona salut mental, cal que siguin treballades. Els i les mestres, com a adults, no en són una excepció, tant pel seu propi benestar com pel dels seus alumnes.

Aprofitant el taller d’expressió que es duu a terme a l’etapa d’infantil, en què les emocions ja eren una part important anteriorment, aquest curs se’ls ha donat un protagonisme total. Al llarg del primer trimestre, els infants han pogut gaudir de diverses dinàmiques encarades a treballar i experimentar diferents emocions, com ara la tristesa, l’alegria o la por, de les que a continuació en teniu una petita mostra.

A P3, inici de l’escolarització i primer contacte amb l’escola i els companys, el trimestre ha estat un èxit. S’han pogut introduir les emocions, identificar-les en un mateix i en els altres i, a partir de petits jocs i contes interactius, parlar d’elles, expressar-les de manera gestual i sobretot gaudir-ne i aprendre.

A P4 i P5 s’hi ha anat un pas endavant. Per tal d’introduir-se en el treball de les diferents emocions, al setembre es va dedicar una sessió a explicar el conte d’”Emocionados”, de Cristina Núñez Pereira y Rafael R. Valcárcel, en format de conte motor; és a dir, vivint la història des del moviment i posant-se en la pell dels protagonistes.

For privacy reasons YouTube needs your permission to be loaded.
I Accept

Una de les primeres dinàmiques va anar dirigida a parlar sobre la por. Primer de tot, cada nen/a tancava els ulls per visualitzar una situació que li creés aquesta sensació. La mestra, mentrestant, els passava un mocador de color negre (representant el color de la por) per sobre. Després, cada infant explicava a la resta allò en què havia pensat i finalment ho "materialitzava" en una cartolina, també de color negre, a través del dibuix. Un cop tots/es els/les alumnes de la classe ho tenien llest, van tancar els ulls i van trencar els papers per tal d'"espantar" aquelles emocions que els creaven neguit.

For privacy reasons YouTube needs your permission to be loaded.
I Accept

Els globus (que moltes vegades veiem a les festes d’aniversari o celebracions i que, per tant, tenen molt a veure amb situacions que inclouen la sorpresa) van ser l’element principal d’una de les dinàmiques preparades per experimentar la sorpresa. Un per un, els nens/es havien de fer-ne explotar un (si és que no els feia por fer-ho i amb aquella part del cos amb què més còmodes es sentissin) i descobrir què hi amagava dins, com a element sorpresa. A cada globus, hi havia un paper petit que indicava alguna directriu a seguir.

L'alegria va ser experimentada a través de diferents jocs curts. Primer de tot, per grups, els/les nens/es anaven sortint a l'"escenari" per realitzar una mena de "performance" basada en la comèdia, en què haguessin de fer riure a la resta de la classe. Després, van divertir-se també transportant objectes a manera de relleus amb diferents parts del cos, essent de vegades molt difícil no acabar fent moviments que semblessin com els que fan els pallassos. Finalment, van provar de fer tot el contrari: no riure. Havien de mantenir-se la màxima estona sense fer-ho, mentre un/a company/a ens feia ganyotes, pessigolles o deia paraules gracioses.

For privacy reasons YouTube needs your permission to be loaded.
I Accept

Parlar de la tristesa va donar-se a partir d’una dinàmica semblant a la de la por. Primerament, es va llegir el conte de “Lágrimas bajo la cama” i se’n va parlar per, seguidament, elaborar el propi pot de llàgrimes, que és un dels elements que apareix a la història narrada. La mestra anotava aquelles paraules que els/les nens/es afirmaven com a creadores de tristesa, en un paperet blau (que representa el color de la tristesa) i, en un pot van ficar-hi aigua, la van tenyir també de color blau i finalment hi van introduir els papers per acabar el pot de llàgrimes de classe.

For privacy reasons YouTube needs your permission to be loaded.
I Accept