Aquesta és una pàgina que intenta aportar materials que puguin ser d’ús a les mares i pares de la nostra escola.

“Sólo aprendemos de un maestro al que queremos”. Estos son los estilos de apego en Educación

La manera que tenemos los docentes de relacionarnos con nuestros alumnos es un pilar fundamental para su aprendizaje, no sólo académico sino personal también. Francisco Mora, gran conocedor del cerebro y experto en Neuroeducación, popularizó la frase que daba nombre a uno de sus libros Sólo se aprende aquello que se ama.

Educar en l’amor a la vida

14 consells sobre els diners, els premis i els retrets en les relacions entre pares i fills

Eva Bach: «Pares i mestres carreguem als nens les nostres mancances emocionals»

Parlar del que tenim a dins, sense vergonyes ni pors. Educar, aprendre i viure tenint en compte allò que sentim. Eva Bach (Manresa, 1963) és pedagoga, mestra, orientadora, terapeuta familiar, formadora de formadors i escriptora. Però, sobretot, una dona que parla amb entusiasme i convicció de la bellesa de viure i de sentir. I que ens empeny a mirar les emocions cara a cara.

Neus Sanmartí: “Si sabem que l’alumne aprèn, la nota és el de menys”

“Avaluar és molt més que posar una nota a final de trimestre. Això ho comparteixen molts docents, però pocs ho han defensat amb la perseverança i el rigor de Neus Sanmartí (Barcelona, 1943), que durant anys ha fet recerca i divulgació per promoure un model d’avaluació a les escoles…”

“No pressionis al teu fill, acompanya’l”, article de l’Arnau García:

És inevitable que els pares es creïn moltes expectatives quan tenen un fill, però el més important és que aquests desitjos no acabin generant frustració…

Article que ens recorda la importància d’educar en valors i no només en conceptes.

Aprender a ser personas, igual de importante que inglés o matemáticas.

 

Article de la Trinitat Gilbert sobre el pes dels pares i mares a l’educació dels fills:

¿Les criatures i els joves se’n surten millor a l’escola gràcies als pares? ¿O és responsabilitat seva i d’altres variables com els amics, l’escola i les mateixes capacitats personals? 

Article de l’Eva Millet sobre la hiperpaternitat:

Periodista, autora de ‘Hiperpaternidad’ (Plataforma Actual). Arran del naixement del primer dels seus dos fills, la periodista Eva Millet va començar a especialitzar-se en temes d’educació i criança. Fa dos anys va posar en marxa el blog ‘www.educa2.info’ i ara acaba de publicar un assaig sobre la hiperpaternitat.

Article d’un blog d’Educació per a aprendre a dialogar amb els nostres fills adolescents.

“És difícil relacionar-te amb el teu fill mentre fregues els plats si ni tan sols el mires; el primer que necessita una bona comunicació és estar, demostrar amb petits gestos, amb la mirada, que tenim disponibilitat, que ens interessa”

Article del Diari de l’Educació en defensa de la programació com a sistema d’aprenentatge des de ben petits.

“No esperem que tots els nens que aprenen a escriure es converteixin en novel·listes, ni que tots els que estudien àlgebra acabin sent matemàtics; però, ambdues són considerades com habilitats fonamentals que tots els nens han d’aprendre. La programació informàtica també ho hauria de ser”, sentencia Hadi Partovi, cofundador de Code.org, una organització sense ànim de lucre que promou l’ensenyament de codi a les escoles als EUA….

Article de pedagogia a La Vanguardia del 13 de setembre del 2016 on es comenten conductes de mares i pares que no ajuden al fet educatiu.

“La mayoría de los padres y madres concede mucha relevancia a los estudios de sus hijos y trata de implicarse en ellos. Pero maestros y psicólogos aseguran que no siempre tienen claro cuál es su papel en el aprendizaje escolar y a veces adoptan actitudes que acaban dañando la educación de los hijos…”

http://www.lavanguardia.com/vida/20160913/41268207060/conductas-padres-entorpecen-educacion-hijos.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social

VISCA LES VACANCES DELS NENS. Carles Capdevila

“S’ha acabat l’escola i s’imposa la cantarella de sempre: que si ells tenen 80 dies de vacances, temps suficient per donar la volta al món segons Juli Verne, i nosaltres 30 i gràcies, i així no hi ha qui conciliï, i bla bla bla.
Això és del tot cert, i aviat els calendaris escolars s’aproparan un pelet més als nostres. Però mentrestant, i per variar, proposo tres acostaments diferents al tema.
El primer és que, objectivament, per als nens és saludable una etapa en què oblidaran els horaris esclavitzadors de l’hivern, quan a base d’extraescolars sovint tenen una agenda de ministre. Els convé, encara que sigui en activitats organitzades, trencar rutines, conèixer altres companys, prendre la fresca, fer esport, fer més de nens. I si representa que els adorem tant, volem el millor per a ells, és estrany que ens queixem tant del seu estiu, quan sol ser l’etapa més feliç per a la majoria. I si no us ho creieu, pregunteu-los-hi a ells, o intenteu recordar la vostra infantesa.
El segon és que, ara que no hi ha escola, descobrim que no ha de ser fàcil tenir-ne 25 de 9 a 5, i per tant és un moment ideal per admirar els mestres. I agrair-los l’esforç, i esperar que tornin amb les piles carregades. I qui no ho aconsegueixi, qui continuï sentint enveja pels seus horaris, doncs que es faci mestre, o que es plantegi per què no ho va decidir en el seu moment.
I el tercer és que ara toca disfrutar-los. Els pares d’avui ens queixem que no els tenim prou, que quina llàstima que creixinn tan ràpid, que no te n’adones i ja s’han fet grans, i que per culpa de la mala conciliació laboral i familiar els nens es passen més temps amb altra gent que amb nosaltres. Si representa que tenim tan mala consciència de veure’ls poc, no té sentit que just ara que els veurem més també ho lamentem.
Entestats a negativitzar-ho tot, a fer de tot un problema, ens hem passat l’hivern enyorant l’estiu, o sigui que seria molt estúpid que ara ens passéssim l’estiu esperant el proper hivern.”

 

 

 

Publicacio de Carles Capdevila al seu facebook.

Paraules d’agraïment en rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació

Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.
2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.
3. És el segon premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.
4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot tot i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.
5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.
6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.
i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir al currículum que tens el premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!

Us proposem una conferència: Falsos mites sobre l´alimentació

 La Fundació Corachan, en col·laboració amb el Departament de Pediatria de la Clínica Corachan, ha posat en marxa un cicle de conferències sobre nutrició infantil i juvenil, amb l’objectiu de promoure l’adopció d’hàbits saludables que permetin prevenir problemes de salut associats a la dieta, com l’obesitat.

La propera conferència es centrarà en la  Pubertat i adolescència. Falsos mites sobre l’alimentació en la qual s’argumentaran algunes llegendes sobre l’alimentació i es donaran pautes sobre com detectar un trastorn, entre altres.

La Dra. Muro, cap del departament de pediatria de Clínica Corachan, juntament amb Laura Górriz, psicòloga del centre, impartiran la ponència que durarà 40 minuts.

Finalment s’obrirà un torn de preguntes per aclarir dubtes.

L’entrada és gratuïta. Es prega confirmació d’assistència enviant un correu a fundacio@fundaciocorachan.com

Us hi esperem!

Auditori Clínica Corachan (Plaça Dr. Corachan, 4)

Dijous 10 de març a les 19.00h.

Xerrada:  “Pubertat i adolescencia.Falsos mites sobre l´alimentació”

 

Article amb consells per a pares que acaben de regalar un smartphone als seus fills:

http://verne.elpais.com/verne/2016/01/08/articulo/1452272466_281721.html?id_externo_rsoc=whatsapp

 

Entrevista de Carles Capdevila a la Carme Thió:

http://m.ara.cat/premium/opinio/Carme-Thio-criatura-castigada-amagar-se_0_1186081441.html?utm_medium=social&utm_source=whatsapp&utm_campaign=ara

 

 

IMG-20151205-WA0000

 

Article de Mar Romera al diari Ara : “El nen s’ha de sentir segur per preguntar, no per contestar”

http://www.ara.cat/societat/MARROMERA-sentir-segur-preguntar-contestar_0_1474052582.html?utm_medium=social&utm_source=whatsapp&utm_campaign=ara

 

Aquest és un video de César Bona sobre els nous reptes de l’educació:

Las 18 reglas que dictó una madre al regalarle un móvil a su hijo de 13 años:

http://estiloysalud.com/2015/04/las-18-reglas-que-dicto-una-madre-al-regalarle-un-movil-a-su-hijo-de-13-anos/

Posar límits.

En aquest enllaç podeu trobar un video de 26 minuts de durada on es reflexiona sobre la necessitat de posar límits i es pregunta si és possible fer-ho de manera eficient i sense generar tensió amb els fills. Alguns especialistes en la matèria exposen per què és important posar límits i si hi ha una manera correcta de prohibir i castigar. Una família comparteix la seva experiència a l’hora de posar límits i explica com han reaccionat quan els fills els han traspassat.

http://www.xiptv.cat/families-i-escola/capitol/posar-limits#.VMAuiiDtxq1.

 

10 coses que vull que el meu fill aprengui abans d’arribar a l’adolescència.

Petit article en forma de llistat amb consells.

http://m.huffpost.com/es/entry/6443982?utm_hp_ref=spain 23 de gen. 19.04