Els alumnes de l’optativa de música de 4rt d’ESO han creat, produït i editat el primer Lipdub creat a l’escola. Elles i ells són la Banda del Conceps i amb molta il·lusió, us el volen compartir.

Un Lipdub únic perquè tot el que escoltareu i veureu ha estat creat exclusivament. S’han dividit per grups d’experts amb les següents funcions: creació de la música original, direcció d’escena, creació de les dues percussions corporals, disseny de l’escenografia i atrezzo, i creació i direcció de la coreografia final. Hi ha dues percussions corporals: una interpretada pel grup de 4rt d’ESO A i l’altra, pel grup de 4rt ESO B per tal de mantenir els grups bombolla. I també, una coreografia conjunta final, al pati de l’escola. Els espais que veureu són espais on creen música i moviment a cada sessió, racons de l’escola on comparteixen i s’expressen musicalment. És per aquest motiu, que els han triat.

For privacy reasons YouTube needs your permission to be loaded.
I Accept
Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d’àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d’individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d’una cançó que escolten des d’una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d’àudio mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l’anterior participant, i així successivament, fins al final de la cançó. Posteriorment, s’edita la gravació resultant afegint l’àudio original de la cançó a la pista d’àudio del vídeo final.
Si bé s’assemblen als vídeos de música senzills, sovint comporten força preparació prèvia i s’elaboren de forma meticulosa. Els lip dub més populars són fets mitjançant una única gravació, no editada (un pla seqüència), que sovint ens transporta a través d’espais diferents i situacions en un entorn (per exemple: un edifici d’oficines o una universitat). Amb el sorgiment de llocs webs que ofereixen continguts de vídeo, participatius i d’abast massiu, com ara YouTube, s’ha popularitzat aquest tipus de vídeo.
Tom Johnson, un blocaire especialista en tecnologia i comunicació, descriu que les característiques mínimes que ha de tenir un bon lip dub han de ser:
  • Espontaneïtat: “Fa la sensació que algú tingués la idea en el mateix moment, treu la càmera de vídeo personal, i diu: eps! nois: fem un lip dub amb aquesta cançó”.
  • Versemblança: La gent, producció i situació semblen espontànies, no preparades i reals.
  • Participació: “El vídeo no consta d’una sincronització espectacular feta per una única persona, sinó d’un grup, participant tots junts en un esforç espontani, que sembla que comuniqui l’actitud i humor de la cançó.”
  • Humor: la gent mostra una actitud divertida en el vídeo.