ALGUNES CONSIDERACIONS PER A LES FAMÍLIES SOBRE LA POSSIBILITAT QUE ELS INFANTS FINS A 14 ANYS PUGUIN COMENÇAR A SORTIR AL CARRER A PARTIR DEL 26 D’ABRIL.

– La possibilitat que els infants i joves puguin iniciar sortides al carrer ha estat reivindicada per les famílies com una manera d’alleugerir el confinament, i per iniciar un progressiu retorn a la normalitat.
– En principi es compta amb que aquesta iniciativa sigui ben acollida, però també és possible que generi algunes incerteses i neguits tant als infants com a les seves famílies.
– Alguns centres educatius i EAP han fet arribar al CRETDIC aquests neguits i ens demanen si podem fer algunes recomanacions al respecte.

1- CONSIDERACIONS PRÈVIES:
– É s lògic que alguns infants manifestin por o preocupació per sortir al carrer, durant setmanes els hem estat convencent que “estar-se a casa” era necessari per no posar-nos malalts.
– Els primers dies moltes famílies transmetien el neguit dels infants per no poder sortir de casa, però, sobretot, per no poder fer vida normal: anar a escola, veure els amics, abraçar els avis. Però, a mesura que la situació ha millorat i ha disminuït el risc, aquesta demanda de sortir ha anat minvant i s’han generat noves rutines i maneres de fer i estar, a casa.
– Els infants han vist com els adults sortien de casa amb mascaretes, amb guants i seguint un conjunt d’indicacions ritualitzades que reafirmaven la idea que el perill era a fora, i que casa és un espai de seguretat .
– E ls adults, segurament, també sentim que en aquest inici de desconfinament hi pot haver certs riscos que haurem de procurar minimitzar. Això també ens fa sentir insegurs.
– Per tant, infants i adults ens hauríem de prendre la nova situació com una oportunitat. Si els nens volen sortir a voltar, acompanyem-los sense pressió. Si no volen sortir, no tinguem pressa: a quest nou període ens ofereix la possibilitat, però no l’obligació de sortir.

2- RESPECTE DEL RITME i EL RESPECTE DEL PROCÉS DE CADASCÚ
– En aquesta situació tan inusual que hem viscut v àrem haver d’assumir molt ràpidament la necessitat del confinament i ara hem d’anar matisant i argumentant, més a poc a poc, les raons per les quals ja podem anar relaxant alguns dels seus aspectes.
– Hem de recordar que per confinar-nos va fer falta un t emps de preparació i també d’adaptació: revertir-ho també necessitarà temps, si més no, el que cada nen necessiti.
– Per tant, ara hem de tenir en compte el ritme i els processos que cada infant pot necessitar per adaptar-se a les noves circumstàncies. Ningú ens obliga a sortir des del primer dia, ni a fer-ho cada dia, ni tot el temps que ens permetin .
– Cada infant i cada família han de veure com volen aprofitar aquesta nova possibilitat per sentir-se segurs i còmodes.
– Haurem d’anar tornant a fer les coses amb cura i procurant que les visquem de manera positiva.

3- RESPECTE DE LA VIVÈNCIA DE LA NECESSITAT DE SORTIR
– Sembla clar que els pares i mares senten que el confinament és una situació molt dura per als infants i els joves i han viscut com una necessitat important la possibilitat de poder sortir (esbargir-se, prendre el sol i l’aire, córrer, saltar,…). Però a questa vivència pot no ser exactament la mateixa per als infants. Per a ells “sortir de casa” pot no tenir gaire sentit en si mateix si no és per anar a jugar al parc amb els amics, a l’escola, a casa dels avis o a prendre un gelat.
– Els adults hem de procurar no imposar les nostres ganes de que surtin, en tot cas hem d’ajudar-los a què entenguin que els convé i que és una nova possibilitat que tenim de fer alguna cosa que fins ara no podíem. Cal no generar situacions de conflicte respecte d’això.
– Anirà bé r ecordar-los les coses agradables que poden fer si surten, encara que no puguin trobar-se amb amics o coneguts, com per exemple: saltar i córrer, potser patinar o anar en bici, veure els arbres i les plantes que estan florint, prendre el sol i l’aire, veure algunes botigues conegudes encara que no hi entrin, veure gent pel carrer encara que no hi puguin parlar, etc.).

4- RESPECTE DE LA POR O EL NEGUIT QUE PODEN SENTIR PER LA MALALTIA.
– Hem d’explicar de manera senzilla però clara perquè els metges, que saben d’això, han dit que ara es pot sortir al carrer amb certes condicions.
– Això implica, depenent de l’edat de cada infant, fer-los entendre quines coses comporten un risc (estar molt a prop de persones que no són de casa, tocar poms de porta, interruptors, baranes, fora de casa,…) i quines precaucions hem de prendre per evitar-los (no apropar-nos a altres persones, procurar no tocar alguns objectes, portar mascareta o guants,…).
– El fet de posar i treure les proteccions pot ser llarg i farragós per alguns infants, el nostre bon humor i calma en els procés els ajudarà a viure-ho millor i més relaxadament.
– Ara bé, és l’adult qui ha de tenir cura dels riscos i de com evitar-los, hem de facilitar “contextos segurs” sense generar excessiva responsabilitat als infants.
– Hem de procurar escoltar-los, que ens puguin explicar si alguna cosa els fa por o els preocupa per poder-ne parlar i pensar maneres de resoldre-ho.
– Si els infants manifesten neguit es pot pensar en alguna forma d’adaptació progressiva a la nova situació, per exemple: sortir primer fins a la porta del carrer i mirar com passen altres famílies, començar per sortides molt curtes, etc. Remarcar que l’adult els acompanyarà en tot moment i fins allà on pugui/vulgui arribar.
– També pot ajudar mirar a la televisió l es notícies i reportatges en que començaran a aparèixer famílies passejant per a què vegin que això s’està normalitzant (fins ara ens han estat mostrant obsessivament carrers buits i policies controlant el confinament).
– Estaria bé que puguin parlar virtualment amb altres nens (cosins o companys de classe) i compartir les experiències positives dels primers dies de passejades .
– Es tractaria de r eintroduir el fet de sortir com una possibilitat d’experiències positives que en les darreres setmanes no podíem utilitzar.
– L’objectiu del confinament ha estat poder arribar a un moment en que el descofinament fos possible i segur. Independement que els infants surtin més o menys aquests dies han de ser coneixedors que poc a poc ens anem acostant a aquest moment, i que d’aquí un temps ja podrem sortir al carrer de forma segura.

5- EN EL CAS D’INFANTS AMB NECESSITATS EDUCATIVES RELACIONADES AMB TEA O DIFICULTATS DE REGULACIÓ DE CONDUCTA.
– Alguns infants potser ja han pogut sortir durant el confinament (els infants diagnosticats de TEA o els que tenen dificultats per regular la conducta, tenien una consideració especial dins de les normes de confinament).
– En qualsevol cas, totes les consideracions que s’han fet en els apartats anteriors poden ser vàlides per a tots els infants, caldrà però adaptar-les tant a l’edat dels infants com a les seves possibilitats d’entendre la situació i d’adaptar-s’hi.
– Qui millor coneix un infant són els seus familiars, a quest coneixement donarà les pautes per veure com cal ajudar-lo a fer aquest nou pas dins de la situació. Aquestes poden ser algunes adaptacions possibles:
● Ajustar les explicacions i l’argumentació de la nova situació a la seva comprensió del que ha passat fins ara.
● Posar, si cal, més exemples, recordar altres situacions similars, altres moments en que s’ha sentit insegur/a i com ho heu fet per superar-ho. Generar expectatives positives a partir d’aquests records.
● Si no han utilitzat abans guants o mascareta potser podem fer una primera prova a casa de la seva utilització fins garantir que l’infant es troba relativament còmode portant aquestes proteccions.
● Anticipar tot allò que es pugui de com organitzar a nivell pràctic les sortides: explicitar fins a on anirem, què farem i què no podrem fer, què hem de fer si ens trobem a algú conegut… Hem de pensar que mantenir els 2 metres de distància pot ser una consigna massa abstracta per als infants, podem preparar-los ensenyant abans quant representa aquest espai, per exemple, marcant-ho al terra a casa amb l’ús d’un metre per a facilitar que ho pugui entendre.
● Facilitar que puguin dur algun objecte de casa o realitzar alguna rutina que els aporti tranquil·litat. Realitzar els primers desplaçaments per itineraris de passeig coneguts per l’infant l’ajudarà a estar tranquil.
● Tenir en compte, sobretot al principi, el temps que probablement podran acceptar sense neguitejar-se gaire. Planificar-ho prèviament i acordar-ho amb ell/a.
● Aclarir les normes de comportament relacionant-les amb les que han proposat les autoritats sanitàries (tothom hi està obligat), però preveure com, quant de temps i en quin entorn serà més fàcil que les puguin complir.
● Tenir clar que podem tornar a la seguretat de casa quan convingui. Més val estar poca estona però poder tornar-hi un altre dia que forçar situacions d’estrès excessiu. Sortir serà una nova rutina que caldrà anar implementant progressivament, haver de tornar a casa abans del temps que havíem previst no s’ha de viure com un fracàs, sinó com a part del procés.
● Un cop retornem a casa, és important dedicar un temps a conversar sobre com s’ha sentit l’infant i el que hem fet, si ha estat com s’esperava, si vol que fem alguna cosa diferent a la propera sortida… Proposar-li que faci un dibuix de la sortida i/o parlar amb familiars o amics pot anar bé per compartir i comunicar la vivència.
● Demanar consell als professionals que intervenen en l’atenció a l’infant si veiem que la situació no evoluciona o l’angoixa excessivament.

Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta (CRETDIC)

És un servei educatiu específic de suport, assessorament i formació als centres educatius ordinaris d’infantil, primària i secundària sostinguts amb fons públics en relació a la problemàtica que planteja l’alumnat amb trastorns de conducta, autisme i trastorns mentals.